Serralada Litoral

Mentre que a la Serralada Prelitoral hi trobem una alternança força ben delimitada de NE a SO, pel que fa als massissos que la composen amb granits, margues, gresos, calcàries i conglomerats, a la Serralada Litoral les característiques litològiques i paisatgístiques són força diferents. Vegem-les.

MASSÍS DE LES GAVARRES I SERRA DE CADIRETES

El massís de les Gavarres (533 m al puig d'Arques) i Puig de les Cadiretes esdeven les primeres muntanyes al nord de la Serralada Litoral, les quals contribueixen a donar forma arran de mar al relleu accidentat de la Costa Brava. A la imatge paisatge característic de les Gavarres amb roques de granodiorita i bosc de sureres, prop del coll del Matxo Mort. Més amunt el domini correspon a roques de fil·lita afectades per metamorfisme i esquists del Carbonífer (Paleozoic).

Cim del Montclar (401) i els Carcaixells d'en Dalmau, curiosa formació de roques de leucogranits de gra groller del Carbonífer (Paleozoic), ambdós formant part de la serra de Cadiretes.

MONTNEGRE I EL CORREDOR

El massís del Montnegre (760) i el Corredor (642) constitueixen actualment el Parc Natural del Montnegre-Corredor, essent una alineació muntanyosa paral·lela a la línia de costa i molt a prop d'ella. Tant el Montnegre com el Corredor estan formats principalment per granodiorites i leucogranits amb un relleu molt desgastat per l'erosió sostinguda en el transcurs dels mil·lennis, configurant un paisatge més aviat arrodonit malgrat el notable desnivell en relació a la propera costa. Aquesta erosió comporta el domini de sauló resultant de la descomposició del granit. A la imatge veiem el que s'anomena Montnegre de Llevant.

Paisatge característic del Maresme amb la línia de costa a llevant i les alineacions muntanyoses ben a prop seu. Imatge presa des del turó de Galzeran (484) amb la muntanya de Sant Mateu (499), a l'esquerra de la qual i més al fons es veu el Montnegre. La vegetació dominant és la de l'alzinar amb alguns boscos de pi pinyer, mentre que les sureres també hi són presents igual com els roures i altres caducifolis, sobretot al vessant que dona al Vallès Oriental.

COLLSEROLA

La serra de Collserola (512) delimita la plana del Vallès amb la ciutat de Barcelona i actualment té la condició de Parc Natural de Collserola, creat per salvaguardar els seus valors mediambientals. El principal component litològic el constitueixen les pissarres del Cambro-Ordovicià (Paleozoic). Sant Pere Màrtir (388) a la imatge de dalt.

Pissarres a la carena que va del coll de l'Espinagosa a Sant Pere Màrtir (Serra de Collserola).

SANTA CREU D'OLORDA

Pedrera dels Ocells, situada ben a prop del l'església de Santa Creu d'Olorda. En ella hi trobem una formació de pissarres negres del Silurià d'un intens color negre degut al seu alt contingut de matèria orgànica. Més informació de les tres pedreres

Pedrera de Can Ferrers en aquest antic front de pedrera es pot veure una estructura de deformació amb plecs i petits encavalcaments produïda durant l'orogènia herciniana amb les capes sedimentàries molt ben delimitades a simple vista. 

Pedrera de Santa Creu les seves roques calcàries s'han explotat, bàsicament, per a l'obtenció del ciment portland, una indústria explotada successivament per les empreses La Auxiliar de la Construcción, S.A., Cementos Molins i CEMEX a partir de 1921.

SERRES DE L'ORDAL

Entremig de la vall del Llobregat, l'Alt Penedès i el massís del Garraf, s'ubiquen les anomenades Serres de l'Ordal on la màxima altitud la trobem al puig d'Agulles (653), a la imatge, amb un domini de les calcàries amb dolomítiques del Cretaci (Mesozoic). Damunt d'elles la vegetació dominant correspon a les brolles amb pinedes de pi blanc.

MASSÍS DEL GARRAF

Més al sud, però, i fent de flanc muntanyós entre el Llobregat i el massís del Garraf (Comarca del Garraf) hi trobem unes destacades zones amb gresos vermells i argiles del Triàsic (Mesozoic) com és el cas de la imatge de dalt del turó on se situa el castell d'Eramprunyà.

A la pujada al castell d'Eramprunyà hi trobem aquest arc a la roca de gres format per l'erosió.

Paisatge dominant al massís del Garraf amb calcàries amb intercalacions dolomítiques del Cretaci (Cenozoic) i amb un relleu resultant d'un modelat mixt d'erosió normal i de carst amb rasclers i dolines superficials i coves i avencs subterranis. Imatge presa des del cim més alt de la Morella (596) amb el fondo de la Tronera enfront.

Roca calcària enmig d'una vegetació constituïda per una màquia de garric amb llentiscle en les parts més seques i sotmeses al vent. En els fondals on hi ha un cert grau d'humitat hi ha restes dels alzinars que varen ser els arbres predominants.