Pirineu lleidatà

A la zona axial del Pirineu lleidatà dominen majoritàriament els massissos constituïts per granits com el format per la carena que va del Besiberri Nord (3.008) fins al Comaloforno (3.029), amb granits porfírics del Cambrià-Permià (Paleozoic). Imatges des del refugi Ventosa i Calvell (Alta Ribagorça) situat a 2.214 metres.

Les agulles d'Amitges (2.638) estan formades per granodiorites del període Carbonífer-Permià (Paleozoic). L'entorn esdevé un paisatge pedregós i amb escassa vegetació, amb graonades d'antigues cubetes glacials que han esdevingut estanys com el d'Amitges. Dilatats panorames vers el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici.

Els Encantats (2.749) és una de les muntanyes més emblemàtics del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici, formada per pòrfirs del Devonià (Paleozoic)

Estany Negre de Peguera, situat a la vall de Peguera amb les roques de granodiorita que dominen el paisatge, mentre que al seu peu es recullen les aigües en nombrosos estanys.

Monestero és una de les valls més belles i alhora feréstegues del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici. La seva capçalera, a mena de circ, està constituïda per dipòsits glacials i morrenes amb clasts, blocs, sorres i llims. El més alt del fons és el pic de Peguera (2.983) constituït també per granits porfírics.

Des del cim del Montardo (2.833) es pot gaudir d'una extraordinària panoràmica sobre la serra de Tumeneja, en primer terme, i els Besiberris i Comaloforno al seu darrere. Al mig apareix l'estany Mar. Un espectacle imponent de massissos granítics.

Des de prop del port de Ratera es pot veure una àmplia panoràmica d'alguns dels estanys que formen el circ de Colomers. Al fons hi ha el Montardo i més a la dreta el punxegut cim del tuc de la Solana.

A la vall de l'Unhòla (Aran) hi ha les antigues mines de Liat, avui abandonades, però que van donar feina a la població de l'Aran. La imatge correspon a l'indret on hi havia les mines de Pla de Tor, amb uns tons bigarrats molt vistosos constituïts per pissarres negres riques en pirita amb nivells de calcàries (Silurià-Devonià, Paleozoic).

La Pica d'Estats (3.143) és el pic més alt de Catalunya i el seu rocam està constituït per una alternança de gresos i pissarres, amb un elevat metamorfisme, del període Cambro-Ordovicià (Paleozoic)