Prepirineu: del Cardener al Llobregat

El Port del Comte és un potent massís situat a la capçalera del riu Cardener constituït per roques calcàries dures del Triàsic i Cretaci (Mesozoic) amb algunes intercalacions de margues. La part superior de la muntanya ha estat molt erosionada i modelada durant l'Eocè (Cenozoic) formant formes arrodonides com la de la imatge presa des del
Pedró dels Quatre Batlles (2.382 m).

A la imatge presa des del Cogul de Busa (1.525) es pot veure aquest relleu torturat en el que destaca al fons el Port del Comte, a la seva esquerra el Puig Sobirà, més proper hi ha els plecs que van de la Creu del Codó fins a la mola de Lord formats per conglomerats de l'Oligocè (Cenozoic), actualment interromputs per l'embassament de la Llosa del Cavall. Encara més propers hi ha els Llengots.

Imatge més propera dels Llengots amb les seves capes plegades formades per conglomerats.

Imatge presa des del mirador de la Creu del Codó (1.509) amb les plataformes tabulars de la mola de Lord (a la dreta) i de la serra de Busa (al mig), constituïdes bàsicament per conglomerats. Entremig hi ha l'embassament de la Llosa del Cavall. Tot aquest territori, incloent Sant Llorenç de Morunys, forma la històrica Vall de Lord.

Ens anem acostant als massissos que envolten la capçalera del Llobregat, i entre ells hi ha la serra d'Ensija amb la paret de la Gallina Pelada damunt de la qual hi ha el cim principal, també conegut com a Cap Llitzet (2.321). Aquesta serra està formada per calcàries del Cretaci amb algunes formacions de conglomerats de l'Eocè (foto presa des dels Rasos de Peguera).

Sota mateix de la serra d'Ensija hi ha l'important jaciment paleontològic de Fumanya (imatge de dalt). Es tracta d'una superfície de margues i calcàries que havien estat explotacions de carbó a cel obert. En ella s'han trobat nombroses petjades de titanosaures, ben visibles a les parets de la roca.

El Pedraforca és possiblement la muntanya més emblemàtica de Catalunya, gràcies a la seva peculiar silueta, amb dos pollegons separats per un esvoranc que pren el nom d'Enforcadura. Bàsicament està format per calcàries i margues del Cretaci amb algunes bretxes carbonàtiques del Triàsic, també hi ha blocs i còdols més recents de l'Holocè (Cenozoic).

Visió del cim del Calderer (2.496) vist des del Pollegó Superior del Pedraforca (2.506). Arreu es desplomen els vessants, territori mític dels escaladors.

Visió de la paret nord del Pedraforca des del mirador de Gresolet durant l'hivern.

Entre la serra d'Ensija, a l'esquerra de la imatge, i el Pedraforca, a la dreta, es disposa la llarga cinglera de Vallcebre formada per calcàries del Paleocè (Cenozoic).

Baixant un tram del Llobregat, i fent de frontera entre el Prepirineu i la Depressió Central, hi ha la serra de Picancel (1.172 a la Salga Aguda) disposada de llevant a ponent i formada per conglomerats de l'Eocè-Oligocè (Cenozoic).

A la imatge veiem en primer terme el vessant nord de la serra de Picancel amb el monestir de Sant Pere de la Portella a sota. Darrera s'alça la serra de Catllaràs (1.765), un altiplà estructural amb roques calcàries i margues del Cretaci (Mesozoic) i en el seu vessant més a migjorn hi trobem conglomerats, gresos i lutites de l'Eocè. En el vessant sud del Catllaràs s'hi formen altives cingleres a causa de les nombroses falles existents.