L'exposició que l'Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya ha fet sobre "Paisatges geològics" m'ha decidit a crear aquest blog amb fotografies meves fetes durant les diverses excursions que he fet pel nostre territori.

Serralada Prelitoral


MONTSENY
Les Serres Costaneres Catalanes s'estenen de NE a SO, paral·les a la Mediterrània, i estan formades per la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral i la Serralada Litoral. A la primera de les unitats hi trobem les serres i muntanyes més destacades des d'un punt de vista paisatgístic. El Montseny és  la muntanya més alta de la la Serralada Prelitoral amb els seus 1.706 m del turó de l'Home. La imatge de dalt correspon al cim de les Agudes (1.705), amb els anomenats Castellets a la seva esquerra, on dominen les roques metamòrfiques de fil·lita, mentre que les roques granodiorítiques ocupen les zones baixes de Sant Marçal i Santa Fe.

La carena que va de les Agudes, des d'on és presa la imatge, fins al turó de l'Home (al fons).

Boles de granit dipositades al pla de l'Espinal, prop de Santa Fe del Montseny

CINGLES DE BERTÍ

A l'altra vora del riu Congost, i formant part de la Serralada Prelitoral, hi ha els cingles de Bertí (947), formats per roques càlcaries i margues de l'Eocè. A la imatge es veu la cinglera amb la Trona (806) a ponent del Figaró i damunt del Sot del Bac.

Sot del Bac, amb les anomenades Dues Germanes, on s'hi fa escalada.

MONTSERRAT

Montserrat és una massís, també considerat com a muntanya, d'unes característiques morfològiques i paisatgístiques podríem dir que únic en el món. Un procés geològic derivat de l'amuntegament d'uns sediments arrossegats per uns cabalosos rius, durant el període Eocè (Cenozoic), a la mar interior que hi havia on avui hi ha la Depressió Central. Els conglomerats resultants van tenir una forta erosió que ha acabat configurant l'aspecte actual tan original de les Agulles de Montserrat. Més info
Imatge de la regió de Sant Salvador o de la Tebaida presa des del camí de Sant Joan a Sant Jeroni.

Panoràmica de la regió d'Agulles de Montserrat presa des de Sant Pau Vell, a l'oest de la muntanya.

La mítica agulla del Cavall Bernat, des del camí de la serra de les Lluernes.
Sant Salvador de les Espases (413) està situat damunt del congost del Cairat i enfront de la muntanya de Montserrat i està format per argiles i gresos de l'Eocè.

SANT LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L'OBAC


Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac tenen el mateix component litològic que Montserrat, conglomerats amb substrat calcari. A la imatge veiem la Mola (1.103), amb el monestir al capdamunt, vist des de ponent.

Castellsapera (939) forma una muralla de conglomerats amb els còdols ben vistos arran de camí.

El Paller de Tot l'any des de llevant, prop de la Casa Vella de l'Obac.

MONTMELL


Ja en terres de més al sud i sobre terrenys més aspres també s'alcen cingleres calcàries com la de la serra de Montmell (861).

MONTSANT

La serra de Montsant (1163) és una impressionant muralla de conglomerats amb intercalacions de gresos i margues de l'Eocè (Cenozoic). Panoràmica des de llevant.

El Monsant vist des de les cingleres amb calcàries i dolomies i gresos i argiles vermelloses del Triàsic (Mesozoic) de Siurana.

LA MOLA DE COLLDEJOU

La Serralada Prelitoral té una fesomia molt feréstega a les serralades tarragonines. Un exemple el tenim a la Mola de Colldejou (922) a la imatge, voltada de cingleres amb calcàries i margues mesozoiques i també a la propera serra de Llaberia; ambdues separades entre elles pel coll del Guix.

SERRES DE PÀNDOLS I DE CAVALLS


Les serres de Pàndols i de Cavalls constitueixen una alineació disposada de NE a SO integrada en l'esquenall de la Terra Alta que domina el curs de l'Ebre en el pas de Barrufemes formant part de la Serralada Prelitoral. Vegeu tot seguit tres unitats que formen part d'aquest conjunt muntanyós. A la imatge del damunt hi ha la Rocamala, la Falconera i l'Agulla de Bot constituïdes per conglomerats amb intercalacions de gresos i margues de l'Eocè-Oligocè.
Crestes de Volendins, constituïdes també per conglomerats amb intercalacions de gresos i margues de l'Eocè-Oligocè, amb la vall del Frare a sota seu. Imatge presa baixant a la Fontcalda, venint de Prat de Comte.

La punxeguda serra del Crestall, constituïda per calcàries i dolomies del Juràssic, amb la serra de Pàndols al damunt on les calcàries, amb margues i dolomies, ja són del Cretaci. Imatge presa des del coll de la Fontcalda.
Serra de Cavalls, constituïda per calcàries i dolomies del Juràssic, vista des de la Cota 705 de la serra de Pàndols.

ROQUES DE BENET

Les Roques de Benet (1.017), constituïdes per calcàries, margues i dolomies del Cretaci (Mesozoic) esdevenen un dels indrets més representatius de la morfologia del massís del massís del Port de gran valor geològic i paisatgístic.

Cap comentari:

Publica un comentari