L'exposició que l'Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya ha fet sobre "Paisatges geològics" m'ha decidit a crear aquest blog amb fotografies meves fetes durant les diverses excursions que he fet pel nostre territori.

Prepirineu: a cantó i cantó del Segre







La serra del Cadí (2.649) forma part del Prepirineu tot i les seves característiques gairebé alpines en bona part del seu vessant nord. A la imatge de dalt veiem aquest vessant a Prat de Cadí mentre que la següent imatge és una panoràmica gairebé sencera del Cadí des de Travesseres. Els seus principals materials són calcàries, amb algunes margues, de l'Eocè (Cenozoic). 

El Segre ressegueix el Cadí de llevant a ponent pel seu vessant ceretà fins a La Seu d'Urgell a partir d'on ja troba el camí del sud vers el congost de Tresponts.
El congost de Tresponts esdevé la frontera entre el Pirineu i el Prepirineu en el curs del Segre, que s'obre pas cap a l'esplanada on s'emplaça Organyà. La imatge de dalt la vaig fer des de la muntanya de Santa Fe d'Organyà.
La muntanya de Santa Fe d'Organya (1.225) s'alça poderosa sobre la plana d'Organyà, restant unida al Boumort per un seguit de serres disposades de llevant a ponent. Al cim hi ha l'ermita de Santa Fe d'Organyà. Aquesta muntanya està formada per calcarenites i margues del Cretaci (Mesozoic).
Conglomerats (Oligocè) de la serra Seca vistos des del mirador d'aquesta serra. Al fons es veu la silueta del Turp.
La vall d'Inglada vista des del Boumort, on dominen les calcàries, margues i dolomies (Cretaci). Als fons hi ha el congost dels Tresponts i més enllà les muntanyes d'Andorra, el Cadí (més elevat) i el Port del Comte.
El Segre s'obre pas en el congost d'Oliana, en una zona on conflueixen una sèrie de serrats trencats per importants falles. A la imatge de dalt podem veure en primer terme els conglomerats del Paleogen (Mesozoic) de la Móra Comdal i de Sant Honorat, d'aspecte montserratí.
Serra d'Aubenç amb el punxegut cim del Coscollet (1.612). Els material són bàsicament calcàries amb margues del Cretaci (Cenozoic).
El Roc de Rumbau (991) és una destacada paret de conglomerat del Paleogen (Mesozoic) que constitueix el front de llevant de la serra de Sant Honorat (1.061), a la qual està enganxat i que es veu bé darrere seu a la imatge.
La serra Carbonera (718), vista des del pantà de Camarasa, forma amb la serra de Mont-roig una alineació muntanyosa d'est a oest constituïda bàsicament per calcàries (Cretaci).
A través del congost de Mu (foto del damunt), el Segre s'obre pas per anar a rebre les aigües que li porta la Noguera Pallaresa. Al final d'aquest congost es produeix l'aiguabarreig.

Cap comentari:

Publica un comentari