Depressions Central i Prelitoral

Les margues de la plana de Vic
Entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral hi trobem la Depressió Central que s'estén des de la Plana de Vic fins a les terres de l'altiplà lleidatà. Correspon a un antic mar del Terciari en el que es van dipositar roques sedimentàries diverses (margues, argiles, gresos, calcàries i conglomerats), les quals s'han anat erosionant amb el transcurs dels mil·lennis fins a configurar els diversos paisatges actuals.
A la imatge de dalt , margues gris-blavenques molt erosionades prop de Sant Andreu de Gurb: un paisatge força característic de la Plana de Vic (UTM 434949,4645547).

Pilars de terra de Sant Miquel de Gonteres
A la riera de Gaià hi ha una formació de pilars de terra (o coronats) prou notable com per anar-hi a visitar-la abans que l'erosió les vagi deteriorant. L'indret està situat a la urbanització de Sant Miquel de Gonteres, pertanyent al municipi de Viladecavalls, i a l'esmentada riera (UTM 414042,4601974). L'Àrea de Geodinàmica Externa de la Universirar de Girona va fer l'any 2004 un estudi sobre els pilars de terra, entre ells el de Gonteres (Estudi sobre els pilars de terra).

Xaragalls al torrent de les Bruixes
Aquests mateixos tipus de formacions, que prenem el nom de xaragalls, les trobem també a la Depressió Prelitoral. A la imatge, presa des de la Tossa de Montbui, veiem les situades en el torrent de les Bruixes, entre Santa Margarida de Montbui i la mateixa tossa (UTM 382521,4602749)

Margues des de dins del torrent de les Bruixes, prop de la Tossa de Montbui.

Les Flandes
Les Flandes de la vall de Boner i torrent de Ca n'Orpí estan situades a ponent de Piera i són un altre exemple de terrenys del Terciari molt erosionats; en aquests cas es tracta d'argiles vermelles del Miocè (Cenozoic) (UTM 3944687,4597605)

Roques Blaves
Coincidint amb una de les falles que separen la Serralada Prelitoral amb la depressió del Vallès-Penedès hi ha unes peculiars formacions de roques gris-blavoses formades per pissarres micacítiques i sorrenques del Cambroordovicià (Paleozoic), on hi ha afloraments de milonita únics a Catalunya. Vegeu unes imatges de les Roques Blaves situades al marge dret de la riera del Puig d'Esparreguera (UTM404542,4600999)

Ribes Blaves
Del mateix tipus de formacions a Olesa hi ha les Ribes Blaves, situades a 3 km al nord de la població i arran de la carretera B-120 (UTM 409732,4601145)

Més imatges de les dues formacions

Pilar Coronat

El Pilar Coronat s'ha format en un terreny dominat per argiles fossilíferes del Miocè (Cenozoic) on l'erosió ha aconseguit donar-li una forma d'agulla molt vistosa. Es troba en el torrent de Ca n'Oliveró, afluent del de Pegueres situat a ponent de Castellbisbal (UTM 414217,4594682)

Els Esgavellats

Els Esgavellats (UTM 385463,4601144)és una formació d'escletxes que s'han format en un terreny calcari al vessant nord de la serra de Collbàs i prop del nucli antic de Santa Margarida de Montbui, tot i pertànyer al terme municipal de Vilanova del Camí. L'estretor del lloc de pas en prou feines permet el pas d'una personatge en algun lloc i hi ha instal·lades unes escales per salvar algun desnivell. La visita val la pena.

Les escletxes de Papiol

Del mateix caire que les anteriors, les Escletxes del Papiol (UTM 417967,4587912) són el resultat del lliscament dels blocs calcaris fracturats sobre els materials més plàstics del seu basament. Vegeu més info a la fitxa del Papiol del Blog d'Espeleologia.

Balmes, coves i pont foradat al bosc del Bruc

La balma de Can Solà és possiblement la més gran de Catalunya i es troba prop del coll del Bruc (UTM 395761,4606061). Informació de la balma.

Balma de Can Soteres (UTM 393892,4604954), situada a l'oest de la masia de can Soteres. Informació.

Cova de Cal Llucià (UTM 393517,4604945), situada prop de l'anterior balma. Informació.

El Pont Foradat de Vilaclara es troba prop de l'església en ruïnes de Sant Miquel de Vilaclara en el bosc del Bruc (UTM 395301,4604916). Es tracta d'una formació natural de conglomerat carbonatat, tipus pinyolenc, que travessa la riera on s'ha format. Informació addicional.

El Pont de l'Arcada està situat entre l'avenc dels Esquirols i l'avenc dels Topògrafs, ambdós prop de la urbanització del Lledoner (Ordal). UTM 405447,4581493).